dilluns, de novembre 03, 2008

Un final emocionant

Amb el cinquè lloc al Gran Premi del Brasil, al Circuit d’Interlagos, el britànic Lewis Hamilton es converteix en el pilot més jove en guanyar el Mundial de Fórmula 1.

75.000 veus criden embogides. El que tantes vegades s’ha dit sobre ell, s’ha complert. El pilot britànic Lewis Hamilton no aguanta la pressió. A falta de dues voltes per acabar la carrera, un Toro Rosso, un cotxe infinitament inferior al McLaren de Hamilton, l’avança. L’alemany Sebastian Vettel s’ha convertit aquest any en el pilot més jove en guanyar un Gran Premi i a Interlagos avançava a Hamilton i amenaçava en repetir-se la història de l’any passat, quan el britànic perdia el Mundial a Brasil. Hamilton ho intentava però Vettel tancava les portes a cada intent del britànic.

75.000 veus animaven un alemany, cinquè classificat, i el mantenien en aquesta posició durant les dues voltes que quedaven d’Interlagos per què el brasiler Felipe Massa es fes amb el títol. Lluny de Brasil, en moltes cases espanyoles les famílies deixaven tot el que estaven fent per animar el jove que li havia tret feia una setmanes al ídol local, Fernando Alonso, l’honor de ser el més jove en guanyar un Gran Premi. L’animaven per una mania injustificable cap a Hamilton, després de tot el que va passar amb Alonso l’any 2007. En canvi, lluny de l’Estat Espanyol, al Regne Unit, les persones que ja estaven a punt d’obrir el cava per celebrar la victòria d’un britànic després de molt de temps, el tornaven a posar a refredar. Totes aquelles pors que havien perseguit a Hamilton durant tant de temps es repetien: no aguantar la pressió, llença els campionats al final, etc.

Just llavors, es desperta la fera. I surt el Hamilton de la GP2, un pilot agressiu quan ho ha de ser i bo, molt bo. Massa cops aquesta agressivitat l’ha fet perdre carreres. L’exemple està l’any passat al mateix circuit. Només començar la carrera, Hamilton intenta avançar Alonso i surt de la pista. A partir de llavors, comença una remuntada que mai va arribar i que va fer campió al finès Kimi Raikkonen. Però Vettel aguanta.

La última corba, l’adéu al somni
Després d’una última volta, on Vettel aguanta la cinquena posició a cada corba, s’arriba a l’última. Molts criden animats “és la última, ja no té res a fer”. I arriba l’èxtasi. Al box de Massa, el pare i el germà del pilot s’abracen a un grup de mecànics del brasiler. Hamilton no ho ha aconseguit i Massa és el nou campió del món.

Però un altre mecànic s’apropa al grup i li diu alguna cosa al pare de Massa. S’aturen les celebracions i es miren les televisions. Hamilton ha arribat cinquè. Tothom estava tant atent al fet que el britànic no avancés a Vettel que gairebé ningú se n’ha adonat que els dos pilots passaven per davant d’un altre pilot alemany, el de Toyota, Timo Glock. Amb això, Vettel passava a ser quart i Hamilton cinquè i, per tant, campió del Mundial de F1. La sort que tantes vegades l’ha ajudat en aquestes dues temporades (cada vegada que rebentava una roda ho feia a prop del box i no perdia gaire temps) i també l’ha perjudicat (l’any passat, quan va «resetajar» el cotxe) tornava a aparèixer. Aquest cop, jugava a favor seu. Les protagonistes, llavors, van passar a ser les llàgrimes. Les de Massa, per haver acariciat el títol, però haver-se-li escapat a l’últim moment. I les de Hamilton per haver aconseguit el títol quan ja ningú ho creia possible.

Fotos:
La última corba al Youtube amb la retransmissió de la TV del Brasil

dimecres, d’octubre 01, 2008

La facilitat d'entrar "armes" als camps

Aquest matí, uns estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat als Matins de TV3. Allà, han mostrat un treball d'investigació on es veia clarament com entraven amb una pistola de joguina a l'estadi Lluís Companys i al Camp Nou amb facilitat. Podeu veure el vídeo aquí. També El Mundo Deportivo.

Aquest tipus de reportatges són molt eficaços per aprovar l'assignatura en qüestió (Periodisme d'Investigació, on em consta que se'n van fer més així). Ara bé, dubto molt que aquests tipus de treballs puguin servir per mostrar la deficiència del sistema de seguretat dels recintes esportius. Les entrades als camps es van fer en el partit Espanyol - Atlètic de Madrid, al Lluís Companys, i el Catalunya - Argentina al Camp Nou. En cap cas, un partit d'alt risc. I sempre, entrant per la zona de Graderia, on els escorcolls acostumen a ser mínims ja que allà s'hi posa l'afició local que només va a veure el futbol. És a dir, allà no hi ha violents.

Em pregunto per què surten les imatges ara i no ho van fer al juny, quan es va fer el reportatge?

diumenge, de setembre 28, 2008

Lamentable espectacle

L'últim derbi de lliga a l'Estadi Lluís Companys es podria recordar per un partit de futbol intens, o bé per un arbitratge tant dolent que l'únic que ha aconseguit és escalfar més als jugadors o bé per un no-penal que li ha acabat donant els tres punts al Barça. Però no. Tot i que en els propers dies en sentirem a parlar de tot això.

L'inadmissible actuació dels Boixos Nois llençant bengales a l'afició de l'Espanyol (n'he arribat a contar 6, de bangales) ha fet que el partit es parés durant gairebé 10 minuts i es reprengués de nou després. Poc després, Henry ha empatat el parit i en l'última jugada del partit, un penal (que dubto molt que sigui) llençat per Messi dóna la victòria al Barça. En la celebració del gol, molts dels jugadors culers (Henry, Piqué, Etoo, Messi, Pinto, etc.) han anat al corner on eren els Boixos i els han saludat i animat. Ja en l'empat, Piqué i Henry havien fet el mateix.

És lamentable la facilitat que hi ha per entrar bengales als camps de futbol. És lamentable que es posi a aquest tipus de gent a les graderies més altes del camps. És lamentable que els aficionats radicals entrin als camps. I és lamentable que molts jugadors animin aquesta gent. Pel bé del futbol, la gent que viu d'aquest negoci, el futbol, hauria de reprovar les actuacions d'aquesta gent. Ara han estat els Boixos Nois. Demà podrien ser les Brigadas Blanquiazules, el Frente Atlético, el Fondo Sur o els Riazor Blues. Fa poc, un entrenador de futbol de primera línea reconeixia que són els clubs els que no fan res per acabar amb aquests grups d'aficionats. Lamentable.
Foto: Messi, Alves, Henry i Etoo celebren el segon gol del Barça davant dels Boixos. Pere Punti/Mundo Deportivo

dijous, de maig 15, 2008

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.


-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

dimecres, d’abril 30, 2008

S'acaba ara el cicle?

Els diaris esportius (tant de Barcelona com de Madrid) coincideixen avui en remarcar que s'ha acabat ja el cicle de l'actual Barça. Després de la derrota d'ahir a la Champions davant del Manchester, no queda res, cal una renovació, segons ells.

Però el cicle s'ha acabat ara? L'època del Barça, d'aquest Barça, es va acabar l'any passat quan va deixar que el Madrid li guanyés la lliga. Les diferències de la temporada passada amb aquesta són mínimes. La més gran seria la manera que va tenir de començar l'equip. L'any passat van fer una bona primera etapa de lliga, mentre que enguany ha estat de principi a fi, horrorós. Més enllà d'això, el cicle es va acabar l'any passat i tot el que s'ha vist en aquesta temporada és el fruït de no haver volgut fer els deures el juny passat.
Es veia veure que Ronaldinho no estava bé, que a Rijkaard se li acabaven les idees, que hi havia jugadors no compromesos...i, en canvi, tots van continuar a l'equip. No només això. A més, van fitxar un jugador (molt bo) com Henry però totalment innecessari. El fitxatge del francès només ha portat més polèmica a l'equip perquè el seu rendiment ha estat molt baix.

Com diu Laporta Que no els enganyin. El cicle ja fa un any que es va acabar. Tot aquest any el que hem vist han estat les conseqüències d'aquest final, de la manca d'idees de jugadors i tècnics i, sobretot, de la manca de direcció de la directiva. Dia de dol, per alguns.
Foto: El País - Reuters

dijous, de març 27, 2008

Covards!

Això és el que són aquest tipus de gent. Els ultres. Els mateixos que el cap de setmana passat, un grup d'ultres del Sevilla van apallissar a un seguidor de l'Atlético de Madrid. Quan està sangrant al terra un dels ultres li diu «Para que te acuerdes de nosotros so cabrón». En fi, que aquesta gent pot continuar anant al futbol perquè compta amb el suport dels clubs, que no són capaços de fer-los-hi front. Per por, potser. Però el cas és que poden entrar als camps i poden convertir el futbol, l'esport, en un motiu més per pegar algú.
Ara bé, cal destacar el cas culè. Laporta ha aconseguit fer front als Boixos. De moment és l'únic que ho ha fet. Els altres continuen. Al Bernabéu, els Ultra Sur fan el que volen i, més d'un cop, s'han vist banderes franquistes, creus gamades o esvàstiques (com podem veure a la foto). I què fa el club? Res. Ni Sanz, ni Florentino ni ara Calderón han fet res. Els presidents i directius que s'ho miren callats també són part del problema perquè no fan res per solucionar-ho i com diu aquella frase: «Si no ets part de la solució, ets part del problema».





Vídeo de l'agressió

dijous, de març 06, 2008

Goodbye Moscú!

He volgut aprofitar el títol d'una de les meves pel·lícules preferides, Good bye Lenin, per titular aquest post. Adaptat, això sí. Goodbye Moscú és el que ahir va dir el Madrid, fins una altra Moscú, lloc on es disputarà al maig la final de la Champions League. Un any més, i ja en van quatre, el Madrid cau als vuitens de final d'aquesta competició. Això fa mal, sobretot si el teu màxim rival, el Barça, ha passat. Serà la Roma el nou Mónaco. Fa uns anys, el Mónaco va elimiar al Madrid de la Champions, un equip que semblava que hagués de guanyar-ho tot. A partir d'aquella derrota, la caiguda va ser notable i els blancs van haver d'agrair acabar la temporada en tercera posició. Ja veurem si torna passar.
Avui, el que fa gràcia és llegir els diaris de Madrid. Critiquen a Shuster per un mal plantejament, per una mala alineació, per fer jugar al Salgado. Què dirien aquests diaris si el Madrid hagués guanat 3-0, per exemple, a la Roma? Segurament parlarien del bon plantejament del Shuster, que va saber frenar a no sé quin jugador del rival, etc. Sempre m'ha cridat l'atenció com els diaris esportius són capaços de fer heroi a un jugador o un entrenador una setmana i la següent, si les coses no van bé, criticar-lo. Potser els hi fa falta perspectiva crítica. Segurament Shuster sí que es va equivocar ahir, però el problema del Madrid no és només Shuster ni el seu mal humor.
El Madrid haurà d'esperar un any per tornar a jugar la Champions, Good bye Lenin, goodbye Moscú...
Foto: As.com