Del 'Quique vete ya' al 'Koeman vete ya'. El València a 5 punts del descens

Un València mediocre és el que es pot veure últimament pels camps espanyols. I no només futbolísitcament, els esdeveniments extra-esportius superen als futbolísitcs i fan que molta gent vegi l'equip del Turia com un acudit, quelcom que fa riure. El fet d'excloure amb males maneres a jugadors importants com Albelda, Angulo i Cañizares o que el propietari del club, Juan Soler, desaparegui quan les coses no van bé no ajuden a que l'equip surti del pou.

I el fet és que quan es va destituir Quique Sánchez Flores, a la 9a jornada, l'equip estava 4t i a 4 punts del líder, el R.Madrid, amb un balanç de 6 victòries i 3 derrotes (18 punts). És cert que el futbol valencianista no era gaire bo ni vistós i que en la Champions les coses no anaven bé. Però continuaven en la lluita pel títol. A més, les 3 derrotes de Quique es van produir contra grans equips: Villareal (3r), At. Madrid (4t) i l'Espanyol (5è i fent una bona temporada).

Koeman porta ja 11 jornades dirigint al València, en les quals ha aconseguit només 9 punts. I el pitjor és que l'equip juga encara pitjor que el de Quique. Amb això el València es situa a 5 punts del descens mentre que la UEFA li queda a 6 punts, la Champions a 10 i el líder a 26. Estaria Quique amb aquesta situació? L'afició del València va provocar la destitució de Sánchez Flores amb el 'Quique vete ya' i les panyolades, però sembla que la solució que es va posar és pitjor. Quique no era tant dolent.

L'altre periodisme esportiu i el seu futur

Massa vegades es relaciona el periodisme esportiu amb les cròniques dels entrenaments del Barça o del Madrid, amb les cròniques dels seus partits, les rodes de premsa d'entrenadors i futbolistes, amb l'entrevista al Gasol després de fallar una canasta decisiva o l'entrevista al Navarro abans de marxar a les Amèriques... Massa vegades, perquè això és només una faceta del periodisme esportiu.

L'altra vessant és la dels reportatges sobre esports minoritaris o amb enfocaments diferents, com alguns que es van publicant en la premsa o com aquest que va publicar ahir l'ADN. Es tracta de fer articles per reflexionar i per fer pensar. Per recordar a la gent que l'esport o el futbol no són només les mega estrelles que apareixen a la televisió o fan anuncis. L'esport també són el panader que juga de manera amateur a un equip de futbol o el windsurfista cec o la capacitat integradora que té l'esport.

Aquest ha de ser el camí del periodisme esportiu especialment en la premsa. Perquè no té sentit llegir notícies que durant el darrer dia has estat veient als informatius. La premsa ha d'aprofitar el fet que té més temps per elaborar les seves notícies per fer un producte especial i més atractiu, com el que veiem ahir a l'ADN.

Comencem!

Després de molt pensar-hi neix aquest blog, que vol ser un lloc on poder parlar i escriure sobre esport de manera general. L'objectiu no és escriure sobre futbol, sinó tractar altres temes, altres esportes menys mediàtics com el hàndbol (ara mateix hi ha un europeu), l'esquí, el bàsquet, l'hoquei, etc. Com no, també parlaré de futbol perquè és l'esport rei i perquè és el que més segueixo, però no únicament.

L'anàlisi o les notícies que hi surtiran seran a nivell internacional, no només català o de l'estat. Intantaré també parlar sobre els equips de futbol ebrencs que juguen a categories "superiors" com La Rapitenca, l'Amposta o el Tortosa. Seran poques, perquè és molt difícil que hi pugui anar a veure algun partit, però no descarto fer-ne alguna crònica o anàlisi de resultat.

Els 11 metres és la distància entre el punt de penal i la porteria rival. Tot i les meves intencions de donar cabuda a tots els esports, el futbol hi havia de ser present d'una manera destacada, perquè és el que he seguit sempre, el que he practicat i, en definitiva, el que més m'agrada.

Novament, recordar que a 11 Metres hi apareixeran notícies, cròniques, reportatges i articles d'opinió a partir de les meves creences, per la qual cosa seran no objectives.

Espero no cansarvos i SALUT!

*PS: Sé que no queda gaire bé això que aparegui Corbis a la imatge de capçalera, però fins que no en pugui fer jo una de pròpia prefereixo que aparegui la marca d'aigua, perquè sabeu d'on ha sortit.