L'altre periodisme esportiu i el seu futur

Massa vegades es relaciona el periodisme esportiu amb les cròniques dels entrenaments del Barça o del Madrid, amb les cròniques dels seus partits, les rodes de premsa d'entrenadors i futbolistes, amb l'entrevista al Gasol després de fallar una canasta decisiva o l'entrevista al Navarro abans de marxar a les Amèriques... Massa vegades, perquè això és només una faceta del periodisme esportiu.

L'altra vessant és la dels reportatges sobre esports minoritaris o amb enfocaments diferents, com alguns que es van publicant en la premsa o com aquest que va publicar ahir l'ADN. Es tracta de fer articles per reflexionar i per fer pensar. Per recordar a la gent que l'esport o el futbol no són només les mega estrelles que apareixen a la televisió o fan anuncis. L'esport també són el panader que juga de manera amateur a un equip de futbol o el windsurfista cec o la capacitat integradora que té l'esport.

Aquest ha de ser el camí del periodisme esportiu especialment en la premsa. Perquè no té sentit llegir notícies que durant el darrer dia has estat veient als informatius. La premsa ha d'aprofitar el fet que té més temps per elaborar les seves notícies per fer un producte especial i més atractiu, com el que veiem ahir a l'ADN.